DEBATS

Components del grup:

Elisa Capellades             Laia Nieves           

Helena Montull              Júlia Castells        

Elena Juncà                   Gemma Ibáñez

Mireia Palomo               Mireia Garcia

Francisco Caballero       Raquel Fernández

1r Curs Grau Educació Infantil 1I Grup A

Professora Anna Mackay

25-11-09 COLÒNIES SÍ O NO ?

A favor :Anna, Sílvia, Jordi, Albert, Aina.

Comencen amb força, tenen el tema més clar, són més contundents i molt clars i entenedors al parlar, amb una bona pronunciació.

Tenen més respostes a les diferents opinions de l'altre grup, més seguretat i les seves aportacions són més creïbles.

Quan han deixat de preguntar i respondre tal i com tenien apuntat s'ha vist més debat, més improvisació, més fluid.

En contra : Mercè, Sonia, Raquel, Marta, Mireia.

El seu començament ha estat una mica fluix , durant el debat es notava poca fluïdesa al parlar. Alguns arguments que exposaven no tenien gaire credibilitat, per exemple, quan parlaven de no fer colònies perquè podien patir un accident de trànsit si es posava nerviós el conductor amb els nens.

Es notava falta d'idees i repetien els arguments.

No han creat massa debat, es limitaven a llegir el que portaven escrit.

El to que utilitzava la portaveu era molt monòton, no posava gaire èmfasi, no se l'entenia gaire i feia que l'atenció disminuís en allò que estava dient.

No van tenir gaire en compte la posada en escena, perquè en cap moment van llançar una pregunta al públic, per exemple.

25-11-09 CANVI DE NOM DE LES VACANCES

A favor : Roser, Anna, Miriam, Anna, Mònica.

Es notaven nervioses i alguna vegada van fer aportacions excessivament extenses.

Van fer alguna citació amb exemples.

Repetien temes, per exemple, quan parlaven de la xafogor que fa a l'estiu.

No van estar gaire originals en les seves aportacions.

El to que utilitzava la portaveu i la manera que tenia d'expressar-se et feia parar atenció en els arguments que donava.

Des de fora es veia potser massa preparat.

En contra : Maria, Soraya, Xènia, Sílvia, Carla.

Es notaven nervioses, van posar més exemples en les seves explicacions i van fer un resum final.

Potser es notava massa que el tenien preparat. La dinàmica del debat va ser bastant difusa, perquè parlaven tots els membres del grup i no se sabia qui era el portaveu i qui les persones que aportaven la informació.

09-12-09 IDIOMES LES AULES

A favor : Marta, Laura, Anna Porcar, Mireia.

Ha estat un debat molt marcat, sense gaire improvisació, ja sabien què preguntarien en cada moment i què respondrien, no hi ha hagut debat com a tal.

No han posat gaires exemples, potser algun cap al final. De totes maneres, van fer servir de forma correcta la llengua i van estar molt entenedores. Van passar algun moment de nervis, tot i que van fer un bon tancament. La Laura estava molt convençuda del que defensava, la manera que tenia d'expressar-se amb tanta seguretat et feia estar atent al que estava dient i li donava més credibilitat.

En contra : Nerea, Marta, Mireia, Anna.

També van utilitzar de forma correcta el llenguatge, amb bona expressió lingüística. No presentaven gaires contrapropostes als arguments de l'altre grup. En general ho portaven molt marcat tot.

Tant aquesta part del grup com la que estava a favor van ser llestos i van fer partícip del debat al públic, ja que el miraven i anaven canviant el seu to de veu molt sovint per captar la seva atenció.

09-12-09 TELEVISIÓ PELS INFANTS

A favor : Patrícia, Sílvia, Lídia, Mariona.

La Sílvia és molt clara al exposar els seus arguments, molt entenedora, portant un bon ritme al parlar, a més la portaveu defensava el sí amb molta seguretat.

Sí que presenten i expliquen alguns exemples (Barrio Sésamo, quan parlen dels dibuixos en català per als immigrants)

Porten els arguments ben preparats, disposats a fer debat.

Intenten transmetre tranquil·litat, en un moment un membre del grup es recolza a la taula intentant fer notar al públic que estan sense nervis, encara que no sigui així.

Deixen clar que la quantitat de tele que han de mirar els nens depèn dels pares.

En contra : Alexandra, Júlia, Hèlia, Soraya

La pronunciació no ha estat gaire clara, hi havia moments que costava d'entendre.

Han posat algun exemple i s'ajusten bastant al tema del debat.

Presenten més arguments al debat i diferents temes per exposar.

També els repeteixen alguna vegada i hi ha alguns moments de silencis, que no saben què dir, els deixen sense paraula. No ha estat un debat gaire dinàmic. No demostren un llenguatge gaire fluid.

Aquest debat se n'ha anat una mica del tema perquè moltes vegades ha donat la sensació que es debatia sobre el sí o el no als anuncis.

09-12-09 IMMIGRACIÓ

A favor : Beatriz, Georgina, Laura Morales, Laura Figueres, Núria.

No hi havia debat, només llegien els punts marcats, pregunta i resposta. No ha estat gaire dinàmic.

La primera aportació que han fet no ha estat gaire clara, costava d'entendre i seguir, parlava molt fluix. Se les notava nervioses.

En contra : Letícia, Ariadna, Cora, Núria, Laura.

Tot ho portaven molt preparat, en cada moment se sabia què diria un i l'altre no improvisaven res.

Ha portat un bon ritme de llegir, s'entenia prou clar.

Porten exemples per exposar el seu tema (Latin kings, bandes juvenils)

La dinàmica que va seguir aquest debat em va semblar una mica estranya perquè com tots els membres parlaven, no hi havia un portaveu i faltaven les figures de les persones que passaven la informació.

16-12-09 PLA BOLONYA

A favor: Marta, Anna,...

Tenien el debat molt mecanitzat. I com bé diem en altres grups no se sabia qui eren els portaveus, etc.

El grup que es va posicionar en el si, només llegien allò que tenien escrit i per això algunes vegades es perdien en el que estaven llegint i no s'entenia el que volien expressar.

En contra: Esther, Bea, Arnau, Albert, Jessica

Aquests es notava que improvisaven més, i per això moltes vegades s'anaven del tema que s'estava debatin o no sabien que respondre i posaven exemples personals

NOSTRE GRUP:

ACOMIADAMENT D'UN PROFESSOR

PER FER SERVIR EL BLOC A L'AULA

A favor: Gemma, Mireia, Laia, Júlia, Raquel

La Gemma va defensar molt bé els arguments, tot i que al principi, quan vam decidir el tema, ens va costar molt trobar arguments que anessin a favor de l'acomiadament, però buscant  es van trobar.

Ens vam ajustar bé al tema que es tractava i crec que va ser perquè la informació que li passàvem a la nostra portaveu s'ajustava al que s'havia de respondre en aquell moment.

Es va notar que anàvem improvisant però cal reconèixer que en cap moment vam repetir arguments i en general el debat va estar força estructurat i entenedor.

En contra: Elisa, Elena, Helena, Mireia, Francisco

S'ha de reconèixer el bon paper de l'altre grup i en especial de la Gemma ja que van defensar molt bé un tema que a un principi semblava indefensable. Ho vam preparar durant vàries sessions i estem contents del resultat, però s'ha de reconèixer que una pràctica com aquesta no s'ha de preparar amb l'equip contrari. De fet s'han vist debats que no ho semblaven, tot molt marcat i estudiat què preguntar i què respondre. Vam intentar fer debat de veritat, no recitacions.

S'han passat nervis, sempre surten. L'Elisa, millor que Francisco, ha mantingut un bon to de veu, s'ha expressat molt clarament i amb bona correcció lingüística.

Anàvem vestits amb colors foscos, l'altre equip clars, detall que no sé si el públic s'adonà i era per diferenciar una mica més els dos equips.

------------------------------------------------------------------------

TIC:

Aquest últim tema tractat (Acomiadament a un professor per utilitzar el bloc), alguns components del grup ja la coneixíem perquè l'hem treballat a blogosfera.

Vaig trobar la notícia al diari i de seguida va ser penjada al bloc. En un principi  tenia una forma de pensar sobre aquesta, estava a favor de l'acomiadament. A mida que he tractat amb més detall el tema amb el debat, he de dir que em canvio de banda (o pensament) ja que hi ha molts aspectes importants que desconeixia.

TERRITORI CORDOVA

La meva companya Raquel Fernández i jo hem exposat el nostre treball del territori el dia 9 de desembre, i considerem que va anar força bé.

El procés d'elaboració d'aquest treball es va iniciar amb la tria de la ciutat. La primera cosa que teníem molt clar es que no volíem Barcelona ni rodalies, ja que sabíem que ho feien moltes companyes. Finalment, dient llocs que coneixíem vam coincidir en Còrdova, i aquest va ser el tema a tractar.

Només calia organitzar totes les idees que teníem, cercar informació i triar algunes imatges, perquè moltes coses les podríem aprofitar de les nostres vivències.
Mentre elaboràvem el treball, vam poder recordar les nostres experiències sobre aquesta ciutat, a més de compartir moments o llocs que potser una coneixia però l'altra no.

Per tal d'ambientar una mica l'aula i posar al públic en situació, vam pensar en portar alguns detalls típics, que van ser:

- una flor al cabell

- un mocador amb els colors típics (vermell amb lunars blancs)

- ventall (com a recomanació per portar-lo, degut a la temperatura d'aquesta província)

Pel que fa a la presentació, i seguint els consells del Jordi Simón, en aquest treball volíem que sortís reflectit tot allò que em après, per tant com a mostra d'això nosaltres vam aportar:

- power point: en aquesta presentació vam treballar l'índex enllaçat amb cada diapositiva, vam realitzar aquestes a partir d'imatges a més d'afegir algun esquema, en el qual la imatge seleccionada sortia de forma ampliada.

- vídeo: realitzat amb windows movie maker i penjat al youtube. Aquest vídeo el podeu veure en l'enllaç que teniu al final de la pàgina. 

Per acabar dir que, en un principi aquest treball em donava una mica de respecte i por, però que a mida que s'ha anat fent m'agradava més, i també tenia moltes ganes de compartir-lo amb els meus companys/es i professors/es.

 Vídeo Còrdova

EXÀMEN LECTURA VEU ALTA

Dimecres dia 11, vam tenir un exàmen de lectura en veu alta, amb l'Anna Mackay. Asseguts en rotllana facilita molt l'escolta dels companys/es, per tant així ens vam col·locar.

La Raquel, l'Elena i jo, vam llegir una broma de les tres bessones. Que diu així:

Mireia: Bona tarda, som les tres bessones, l'Anna, la Teresa i l'Helena, i us explicarem una de les nostres bromes. Comencem?

Raquel: Un dia l'Anna, que té molta imaginació, va tenir una idea lluminosa, fer una brometa als veïns.

Quan ens la va explicar ens trencàvem de riure. I era ven fàcil de fer... només calia buscar una corda llarga, molt llarga... però on la podem trobar?

Mireia: a la cuina!

Elena: no a la cuina no! al menjador!

Raquel: bona idea Elena, la buscarem al menjador! Vam baixar al segon pis, i vam lligar la corda a una i altra porta, vam trucar algunes vegades els timbres i ens vam amagar.

Mireia: Va ser molt divertit veure els esforços que feien per obrir les portes, però a ells no els va fer gens de gràcia.

Quina pena, nosaltres que volíem animar-los una mica... sempre fan unes cares tan ensopides...

Els pares van dir que les nostres bromes eren lletges i pesades, i ens van castigar a l'habitació.

Però... com som molt trapelles, ens vam escapar per anar a jugar.

Elena:  Som molt trapelles, oi? però no ho som nomès nosaltres, perquè vosaltres també ho sou... Doncs, farem un pacte: Si vosaltres no dieu res, nosaltres tampoc, us sembla bé? Apa, doncs quedem així... Fins aviat...

La lectura en general va anar força bé, a més de passar una estona bastant entretinguda i amena.

Imatge estreta de: http://www.xakia.com/products/2-11847-les-tres-bessones-fem-bromes-merce-company-roser-capdevila.html

EL PERFIL D'UN BON COMUNICADOR

Un cop llegit el llibre de comunicació "Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, a classe vam fer un decàleg del bon comunicador que és el següent:

Relacionat amb el contingut

El contingut ha d’estar ben estructurat i clar, cal donar a conèixer al públic la intenció del discurs:

- Fer-se les 4 preguntes bàsiques: per què, què, a qui i com.

- Preparar un bon guió

- Exposar a la introducció les idees principals del discurs.

- Saber argumentar i exemplificar.

- Marcar clarament el final del discurs, destacant les idees principals destacades i trobant la  frase clau per tancar el discurs

Cal tenir preparat recursos per introduir en el moment adequat del discurs

- L’orador ha de ser capaç d’improvisar.

- En el discurs no ha de mancar ni ha de sobrar res.

- El bon comunicador ha d’evitar les “coletillas”

Llenguatge corporal

L’orador ha de procurar fer una bona gesticulació, tenir cura de la posició, les mirades, el somriure, i utilitzar tècniques per amagar el nerviosisme, etc.

- Ensenyar el cos sencer dóna seguretat tant a l’orador, com a l’espectador.

- Controlar la respiració, ajuda a controlar els nervis.

- Desplaçar el cos per aproximar-se al públic

- Tenir cura del vestit. Portar la indumentària adequada al públic, respectant sempre la personalitat de l’orador

La veu

Utilitzar un bon to de veu, procurant modular tant el ritme com el volum, acompanya a fer més entenedor el discurs i a destacar els elements claus

- Bon ús de la veu (intensitat, volum, velocitat, entonació, articulació, vocalització, pauses, silencis, ...).

- Claredat i bona pronúncia

La qualitat del llenguatge oral és un dels elements del discurs que fa que els oients puguin seguir i comprendre amb més facilitat.

- Bon ús del llenguatge oral: sintaxi, lèxic, vocabulari, claredat, precisió, brevetat, oposició i antítesi.

- S’ha de parlar amb claredat i fer ús de frases curtes.

Elements de l’entorn . Proxèmia

Cal tenir cura de l’entorn on es fa el discurs, per tal de crear un clima adequat.

- Eliminar sorolls externs que puguin distreure o crear neguit.

- Procurar que la llum natural o artificial creï un clima agradable

- La comoditat dels seient per als oients és un factor que ajuda a posar més atenció

- L’orador ha de sentir-se còmode i disposar d’un espai on moure’s, on deixar els fulls... i si cal una bona taula

- Cal vetllar per tal que tan l’orador com els oients es puguin comunicar visualment

L’ús dels audiovisuals, és un bon recurs per acompanyar el discurs i a la vegada donar pautes per seguir el contingut.

- És important no abusar dels mitjans audiovisuals i no posar-hi tot el contingut

- La introducció d’imatges i exemples, o frases fetes, mitjançant els audiovisuals ajuda a comprendre i recordar el discurs

Estratègies per a captar el públic

Una bona actitud de proximitat ajuda a adquirir una major complicitat amb el públic

- Si utilitza l’ humor capta millor al públic.

- S’hauria de crear feedback amb el públic, per veure com reacciona segons el discurs que fem

- L’orador podria utilitzar exemples reals per interaccionar amb el públic.

- Adaptar el discurs al públic.

Els exemples i anècdotes donen un aire de proximitat

- El bon comunicador ha de fer servir exemples per captar l’atenció del públic.

- Utilitzar l’acudit o l’anècdota.

Davant les preguntes o dubtes és important no menysprear amb respostes.

- Actitud positiva

- Ha de tenir una bona capacitat d’improvisació i naturalitat

Ser clar, breu i precís alhora d’exposar el tema per a que el públic s’interessi el màxim possible.

CONFERÈNCIA ANA DEL BARRIO

MILLORANT LA QUALITAT PROFESSIONAL MITJANÇANT COMUNITATS D’APRENENTATGE CRÍTIC I ESTRATÈGIES DE DIVERSITAT

1.RESUM DE LA CONFERÈNCIA:

Principalment la conferència tractava del projecte MUTANT, realitzat per l’Ana i tres companyes més, fa dos anys. Aquest projecte es basa en aconseguir una millora de la qualitat professional, mitjançant comunitats d’aprenentatge crític i estratègies de diversitat.

Va ser portat a terme en quatre centres d’educació infantil, amb la col·laboració de quatre equips d’educadors titulats, a més de la cooperació d’equips de gestió mitjana i alta, amb personal pedagogic. Volen centres son els professionals sàpiguen que existeix una discriminació.

Pretenen que tothom sigui...

- Competent per a la reflexió i capaç de participar
- Responsable del procés d’aprenentatge
- Aprenent i mestre

Marc teòric:

  - Reflexió essencial: el més important és saber qui som i què volem ser com a  educadors/es. Hem de mirar a la gent, buscant les seves qualitats, com utilitza les mans, com es comunica,... És a dir ajustar els continguts professionals i personals. (qui ets tu - qui soc jo)
  ­- Comunicadors d’aprenentatge crític: estar disposat a aprendre de l’altra persona i per tant treballar en equip.

Els resultats que van obtenir van ser aquests;
 o Més energia, entusiasme i seguretat en centres d’Educació Infantil 
 o Reconeixem que tothom és competent
 o Reconeixem que existeix una interdependència entre tots els nivells d’organització d’Educació Infantil
 o Creix el compromís dels professionals d’Educació Infantil
 o Inici de la reflexió crítica
 o Més consciència de context i diversitat de valors
 o Més cooperació amb col.laborador/company professional crític
 o Aprenentatge en equip i relacions col·laboratives

Es van adonar que la capacitat reflexiva i els recursos de context dels professionals i de les institucions estan infravalorades, i també que un apropament de treball en equip estructurat i engrescat estimula qüestions crítiques i un procés d’aprenentatge sostenible.

Finalment ens aporten la pàgina web, per ampliar la informació. Degut a què la pàgina està en un altre idioma, us recomano utilitzar el traductor de google.

DESCRIPCIÓ COMPANYA

El dimecres 28/10 a classe de comunicació, vam exposar les descripcions dels companys. Va haver-hi gran varietat de recursos; làmines, vídeos o jocs, encara que la majoria eren Power Point.

He de dir que varia molt la presentació exposada a classe amb les transicions i animacions, i sobretot amb la música ambiental que vaig posar.

Per aquesta raó, us demanaria que abans de posar la presentació, inicieu la cançó que adjunto, per tal que sigui una mica més real.

Per veure la descripció que van fer sobre mi, podeu entrar al bloc de Raquel Fernández

¿QUI ÉS?

View more presentations from MIREIAPALOMO.

Aquest resultat no hauria estat el mateix si no haguéssim fet a TIC unes classes dedicades a presentacions. Des de sempre, la majoria estàvem acostumats a posar en un power lletra o les idees principals, i no pas imatges.

Les idees que hem de tenir presents per elaborar una presentació són:

- no posar com a text allò que vols dir

- afegir imatges per captar atenció

- posar-hi un fons adequat al contingut

- el número de diapositives que siguin les adients segons el tema a tractar, no perquè tingui moltes a de ser més correcte sinó que potser amb una o dos ja pot estar bé.

A partir d'aquí penso que el resultat canvia bastant i estic orgullosa d'aquest, perquè amb més imatges i poca lletra capta més l'atenció del públic i facilita l'enteniment del contingut.